Treball 1era Avaluació

Aquest blog és el treball de la 1era avaluació de biologia de 1er de batxiller, amb el mestre Vicent Granero a l'institut IES Vermellar i tractarà sobre l'estudi dels volcans i les seues característiques .Anirem penjant entrades fins que hi haja una explicació completa de tot.

Silvia i Lidia.

El volcà i les seues parts

Primerament començarem a explicar el més essencial, que és un volcà.
Un volcà es una obetrura en l'escorça terrestre per la qual ix de l'interior de la terra magma (roca fosa). L'ascens de magma ocorre en moments de gran activitat anomenats erupcions, que poden variar en intensitat, duració i freqüència, desde xicotets corrents de lava fins a explosions molt perislloses i destructives.

Parts d'un volca: 

con volcanic: és l'elevació del terreny formada pels materials emesos pel volcà.

cràter: són depressions circulars causades per activitat volcánica. 

Funcionen com obertura o boca d'erupció de molts volcans i estan ubicats generalment en els seus cims.

cendres:Les cendres es formen durant una erupció, quan roca i lava exploten en milions de petites partícules.

Aquestes cendres poden ser molt més perilloses que la lava, ja que poden traslladar-se a milers de quilòmetres per l'atmosfera arrossegades pel vent i pot afectar a la població del món, ja que poden causar malalties pulmonars, danys als ulls i altres efectes.

Lava: és  magma que ascendeix per l'escorça terrestre i que arriba a la superfície. La pressió atmosfèrica fa que la lava perda els gasos que contenia a l'interior de la Terra. Quan comença a recórrer la superfície terrestre en forma de riu , la lava té una temperatura que oscil·la entre els 700ºC i els 1.200ºC.

El terme lava fluida es refereix a la formació solidificada, mentre que la que encara te roca fosa es denomina lava fluida activa.

Ximeneia volcànica: és el conducte que comunica la cambra magmàtica  amb la superfície

cambra magmàtica: zona present a la litosfera que conté magma. El magma prové de la fusió de roques més profundes i a través de un o diversos conductes entra a la cambra. El magma a la cambra magmàtica pot pujar a superfície i donar lloc a volcans

Tipus d'erupcions:

• Vulcaniana: es desprenen grans mescles de gasos, la lava és poc fluida i se solidifica amb rapidesa. Les explosions són molt fortes i polvoritzen la lava, produint molta cendra.

• Hawaiana: Lava que llisca per la superfície sense explosions. Es formen rius de lava

• Estromboliana: Es forma un con per on és expulsat un magma fluid amb trossos sòlids i amb grans explosions gasoses. En haver explosions i material sòlid es formen"bombes", que és el nom amb el qual es reben aquests trossos quan són llançats pels aires.

• Vesubiana: Grans explosions i núvols molt calents que a mesura que es refreden fan "ploure" cendra

• Peleana: Tenen una lava molt espessa que es refreda molt ràpidament, això fa que la pressió augmente produint una explosió molt gran del que pot trencar les parets del volcà.

Erupcions fisurals: S'originen en una ruptura de l'escorça terrestre. La lava que flueix al llarg del trencament és fluida i recorre grans extensions formant amplis altiplans.

• Allaus d'origen volcànic: hi ha volcans que els seus grans cràters estan durant el període de repòs convertits en llacs o coberts de neu. En activar una altra vegada, l'aigua mesclada amb cendres i altres restes, és llançada formant torrents i allaus de fang que tenen una enorme capacitat destructiva.

Classificació de volcans

Els volcans es poden classificar segons:

1. La seua activitat

• Actius : aquells que poden entrar en erupció en qualsevol moment, la majoria entren en activitat en un període de temps i després permaneixen en repòs.Però de vegades aquest de període de temps d'activitat pot durar fins i tot anys. Es consideren actius si actualment esta en erupció o pateix per exemple, terratrèmols. Aproximadament hi ha 1500 volcans actius a tot el món.
• Adormits:  un volcà és considera adormit si fa segles que no té erupció volcànica, moltes vegades, aquests volcans són signes d'activitat com per exemple les aigües termals.
• Extints:  aquells que fa més de 25.000 anys que no entren en erupció

     2. La seua estructura

• Estratovolcà: Amb forma de con, amb el cràter al centre. La lava que ix pel volcà s'exten pels alrededors del volcà i forma capes de lava que és després es solidificara.

• Caldereres:  es formen quan les parets del volcà es derrumben a causa de grans erupcions i es queda un gran cràter.

• Escut: són muntanyes de pendent suau formades per rius de lava

• Dom de lava:  volcans amb forta pendent, es caracteritzen per expulsar una lava viscosa.

• Cons de cendra: es diferencien dels anteriors per la seua composició exterior formada per cendres.

ELS PUNTS CALENTS

L'escorça terrestre està formada per aproximadament unes dotze plaques principals, cadascuna movent-se un poc cada any. La majoria dels volcans i terratrèmols ocorren en els límits d'aquestes plaques pero algunes vegades ocorre en una zona a l'interior d'una placa tectònica. Aço explicaria casos com les illes de hawaii

• Aquesta zona s'anomena punt calent que és una zona situada a l'interior d'una placa tectònica per on puja el magma calent. El magma calent puja i fon la roca que està damunt i ix de l'obertura i es forma un volcà. En el cas de Hawai amb el temps, més erupcions fan que el volcà s'eleve sobre el nivell del mar per formar una illa volcànica. El punt calent es manté en un lloc, però la placa tectònica continua movent-se sobre d'ell. Això crea una cadena de volcans i es formen les illes Hawaii. Cada volcà va estar alguna vegada localitzat sobre el punt calent, però van ser allunyats d'ell en desplaçar la Placa Pacífica cap al nord-oest.

•  També hi ha punts calents baix d'alguns continents. Si són molt intensos, és a dir, a través d'ells arriben gran quantitat de materials molt calents i la litosfera continental no és molt gruixuda  poden arribar a perforar el continent i per tant donar lloc a fenòmens volcànics a la superfície, com succeeix en el parc Yellowstone

.

• Els punts calents també poden provocar la fragmentació d'un continent i originar rifts, que es poden transformar amb el temps en dorsals oceàniques, quan aquesta zona es quede inundada pel mar